Josep Ramon Toll Deniel, en Pep, va ser un de tants, com diria l’Ovidi Montllor, però la seva fi va ser prematura, abrupta, tràgica i, sobre tot, evitable. En Pep va néixer a Tamarite de Litera el 1948, va viure amb la seva família a Lleida i va estudiar Història a la Universitat de Barcelona. La seva vida professional va ser de professor d’Història a diversos instituts públics, com ara els d’Esterri d’Aneu, el Gili Gaya de Lleida, els de Vilanova i la Geltrú, Les Borges Blanques, Calella, Blanes i, els últims anys, el de Lloret de Mar. En Pep es va jubilar fa x anys, tenia una vida plena d’activitats i plans de futur a l’espera que la seva parella, la Isabel Riera, arribés també al moment de la jubilació.

Aquesta nova etapa que havien de viure junts, amb tota la il·lusió que comporta obrir una nova porta de la vida, es va veure tràgicament estroncada per la mort del Pep en un llit d’hospital, dels que salven tantes vides i que, a voltes, en malbaraten altres de forma absurda, a causa d’una negligència.

En Pep estava preocupat per la seva pròstata i es va fer una revisió que va donar desestimar que tingués cap problema amb aquest òrgan, però va posar al descobert que tenia la vesícula biliar plena de pedres. Res estrany a aquestes alçades de la vida i amb antecedents familiars clars. Va decidir fer-se operar de la vesícula, una intervenció rutinària pel sistema sanitari català amb un elevadíssim percentatge d’èxit. Però, com a tota intervenció quirúrgica, hi ha sempre una possibilitat d’error.

L’operació de vesícula del Pep es va fer a la clínica Onyar de Girona el 3 d’agost de 2016 i la van portar a terme els doctors Alberto Adrián Pedernera Tuller i Francesc Xavier Planelles Geli mitjançant una laparoscòpia. A les 24 hores li van donar l’alta, tot i que el Pep es queixava de fortes molèsties abdominals. Va marxar cap a Blanes, on residia i a casa seva les molèsties que sentia s’havien convertit en dolors insuportables i vòmits. Amb la seva dona van trucar a la clínica Onyar per explicar la situació i allà els van dir que probablement es degués a la laparoscopia i que, en tot  cas, si estaven tant preocupats, anessin a un hospital per tenir un millor diagnòstic ja que a la pròpia clínica no disposaven de cirurgians de guàrdia.

Es van adreçar a l'hospital comarcal de Blanes, on es va constatar la gravetat de la situació  i van procedir a sondar-lo, posar-li antibiòtic en vena i respiració artificial. Trucaven contínuament a l’asseguradora DKW  i a diferents llocs,  però no aconseguien respostes satisfactòries, semblava que no es donava el permís de trasllat, fins que finalment el va acceptar l’hospital Josep Trueta de Girona.

Les gestions s’havien allargat i en Pep no va sortir en l’ambulància del Servei d’Emergències Mèdiques cap a Girona fins 4 hores més tard d’haver arribat a l’hospital comarcal de Blanes. En arribar a l’hospital Josep Trueta se li va fer un TAC que va constatar que en la intervenció s’havia produït una perforació intestinal que havia provocat una infecció generalitzada, un shock sèptic en termes mèdics. Es va tornar a intervenir al Pep per intentar fer una “neteja” de la zona abdominal i durant unes hores semblava que s’estabilitzés. Però no va ser així i, després d’una nova intervenció a la desesperada, l’organisme del Pep va entrar en fallada generalitzada. A la una de la tarda del dia 6 d’agost, tres dies després de la primera operació, en Pep moria.  

Tots podem equivocar-nos, baixar la guàrdia en algun moment de la nostra vida, però els que tenen la vida dels altres a les seves mans tenen una enorme responsabilitat. Per això, la seva activitat professional està coberta per una assegurança de responsabilitat. El tràgic cas del Pep Toll ha estat admès pel Col·legi de Metges de Girona com un d’aquests casos. A pesar d’això, la pèrdua  d’un ésser estimat no es compensa amb una indemnització, senzillament perquè la vida de una persona no té preu.

Els familiars del Pep ens trobem en ple procés de dol per la seva desaparició tràgica, però volem dir algunes coses al respecte:

-Demanem a tots els professionals sanitaris en general que extremin l’atenció en la pràctica de la seva feina i encara que sigui amb bona intenció, no banalitzar el risc que suposa una intervenció quirúrgica.

-Demanem a les autoritats sanitàries de les comarques de Girona que revisin el funcionament del servei de trasllat del SEM. Pocs mesos després de la mort del Pep, el gener de 2017, es va produir un cas molt similar amb la mort d’una nena que va haver d’esperar llargues hores una ambulància per ser traslladada des de Blanes al Trueta de Girona.

-Demanem a les organitzacions socials, polítiques i sindicals que vetllin pel correcte funcionament del sistema de salut pública amb independència i rigor.

-Comuniquem que els diners de la indemnització aniran, en bona part, destinats a fins socials.